Espanyol

La banqueta blanc-i-blava, una trituradora de tècnics

Inestabilitat. Des del 2000 ja són 18 els entrenadors que han agafat les regnes de l’Espanyol. Pochettino és el que més ha resistit en el càrrec

La banqueta blanc-i-blava és una cadira elèctrica. L’arriba de Chen Yansheng a la presidència havia de ser un senyal per capgirar aquesta tendència, però el president ha entrat en una espiral de difícil solució. El jerarca xinès ja ha conegut diversos tècnics des de Galca, amb qui es va estrenar, passant per Quique Sánchez Flores, Joan Francesc Ferrer Rubi, David Gallego (en dues etapes) i Pablo Machín. Ara Chen Yansheng anirà pel seu sisè entrenador en només quatre anys com a màxim mandatari del club. Un ritme propi d’aquest segle XXI on l’Espanyol ha vist desfilar fins a divuit entrenadors diferents en 21 temporades. És a dir, gairebé un per curs. I és que el futbol és una trituradora de projectes, i en l’Espanyol aquesta sensació es fa encara més gran analitzant el detall de tècnics que han passat per la banqueta.

L’excepció de Pochettino

De tots aquests només hi ha un tècnic que trenca, de manera clara, aquesta norma: Mauricio Pochettino. El tècnic argentí es va estrenar el gener del 2009 com a nou inquilí de la banqueta blanc-i-blava. Sense experiència prèvia a l’elit (només havia entrenat tres setmanes com a ajudant el femení) va agafar el relleu de José Manuel Esnal, Mané, per fer un miracle esportiu: mantenir l’Espanyol a primera quan tothom el donava per desnonat. Un final de temporada apoteòsic, amb vuit victòries, un empat i una derrota, en les últimes deu jornades va donar la salvació a l’Espanyol, que ja es veia inaugurant el seu nou estadi a segona. Pochettino va aguantar tres temporades senceres a la banqueta fins al novembre del 2012, quan Javier Aguirre va agafar-li el relleu pels mals resultats.

Pochettino va donar estabilitat al càrrec durant prop de quatre anys. Casos similars són els de Miguel Ángel Lotina i Ernesto Valverde, que van durar dues temporades i després van decidir plegar. Rubi completa amb Lotina, Valverde i Javier Aguirre, l’orgull d’haver marxat sense una carta d’acomiadament. Però ara l’Espanyol es torna a abocar a una temporada inestable i amb tres entrenadors. No és una novetat en el club, que ha passat per aquest tràngol dues vegades en aquest segle. En totes dues es va salvar del descens. El primer episodi va ser la temporada 2002/03, amb Juande Ramos, Ramon Moya i Javier Clemente. Es va repetir experiència fa deu anys (2008/09) amb Bartolomé Tintín Márquez; José Manuel Esnal Mané i Mauricio Pochettino.

Ara l’Espanyol busca un altre miracle per fugir de les brases del descens fent una nova pirueta en contra del destí.

CHEN YANSHENG

En quatre anys, des de la seva arribada al club coneixerà el seu sisè entrenador

DE NOU, TRES TÈCNICS

Els cursos 2002/03 i 2008/09 es va fer aquesta fórmula per evitar el descens a segona

25 anys seguits a primera divisió

L’Espanyol és un històric de la lliga. De fet, és el sisè equip que més temporades ha jugat a primera divisió. El club es juga el seu prestigi en una segona volta on lluitarà contra les matemàtiques i el destí i, el més important, ho farà també per honorar la seva centenària història. L’Espanyol suma 25 temporades consecutives a primera. De fet, en tot aquest temps només cinc equips s’han mantingut a l’elit del futbol estatal sense cap descens: Barça, Madrid i Athletic Club, que mai han baixat, i s’hi afegeixen el València (l’últim descens és del 1986) i l’Espanyol, que va baixar per última vegada el 1993, quan va perdre contra el Racing.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.