Espanyol

Tortura interminable

L’Espanyol fa un homenatge al ridícul perdent la dignitat i els tres punts contra el Leganés en un nou partit inoperant

La permanència ja és una utopia i el futur de Pablo Machín apunta a un comiat cantat

leganés 2 Espanyol 0

ESPANYOL:Diego López; David López, Bernardo, Calero; Víctor Gómez, Darder, Marc Roca (Pedrosa, 84’), Granero (Ferreyra, 59’), Dídac; Calleri, Campuzano (Wu Lei, 77’). LEGANÉS:Cuéllar; Rosales, Omeruo, Awaziem, Silva, Kevin; Rubén Pérez, Roque Mesa (Arnaiz, 86’), Óscar Rodríguez (Rivera, 83’); Braithwaite, En-Nesyri (Guido Carrillo, 90’). GOLS:1-0 (11’) Braithwaite; 2-0 (54’) En-Nesyri.ÀRBITRE:Alberola Rojas (manxec).T.G.:A Calero (25’), Granero (44’), Awaziem (68’), Marc Roca (74’), Dídac (76’), Ferreyra (93’) i David López (94’).PÚBLIC:18a jornada del campionat de lliga a l’estadi de Butarque. 10.183 espectadors.
El tècnic de Sòria només ha sumat 5 dels 30 punts en joc en la lliga
L’Espanyol és un equip fantasma, sense cap indici per a l’esperança

L’Espanyol rodola cap a l’infern. L’epíleg de l’any ha arribat amb una nova derrota a Butarque. Una desfeta d’aquelles que fan mal. Era el partit en majúscules. Pablo Machín ja ho va assenyalar en la prèvia. Però els missatge i les conjures només es veuen davant d’un micròfon; el discurs es dilueix quan es trepitja la gespa. En el terreny de la realitat, l’Espanyol és una font de desesperació continua. El tren de la permanència es jugava a Leganés i una nova oportunitat d’enganxar-se a la salvació va tornar a volar pels aires. Pura dinamita d’un equip sense ànima i que navega sense rumb. Orfe d’estímuls positius, toca enfocar el 2020 amb un posat de resiliència i posar espelmes a tots els sants i marededeus imaginables. Quan no queda rastre del futbol ni del joc, l’únic camí és la fe i penjar-se d’un miracle que sembla, cada jornada que passa, una mica més difícil. Ara, l’Espanyol està en mans de la utopia futbolística. Només li queda lluitar contra els elements. Perquè, ara mateix, aquest equip està mort. No té crèdit i juga sense ànima i sense cap mena de convicció. Tots els rivals fan més coses i són més poderosos. És igual el pressupost que tingui l’adversari o la seva situació en la taula. Ahir, hi havia en joc fugir de la cua de la classificació i donar un cop a la taula.

L’Espanyol va sortir de Butarque amb una clatellada que l’ha deixat més tocat que mai. Els càlculs ja apunten a fer una segona volta de campionat de 30 punts per salvar-se. Una volta d’equip europeu, però no d’Europa League, sinó de Champions. I potser sumant aquests punts encara no li arribarà per fugir de les brases. L’Espanyol s’ha ficat en un senyor problema, des que va començar la temporada, i ara és al mig del fang. Tots els jugadors semblen fantasmes sobre la gespa. Molts tenien encara el cap a Guadalajara, on l’AVE que els portava a Madrid va estar aturat durant tres hores. No hi havia la tensió suficient per jugar un partit de la dimensió que reclamava el duel de Butarque. El Leganés, de la mà d’Aguirre, va mostrar un posat molt més afilat, més guerriller; en definitiva, més competitiu. I és que d’això es tracta: de lluitar en els duels, de disputar les pilotes dividides i de no fer regals anticipats de Nadal. El Leganés en va tenir prou aprofitant una badada de Marc Roca. El mig tenia una greu pèrdua a la medul·lar, situació que aprofitava Braithwaite per fer una mitja volta i avançar al Leganés abans del primer quart d’hora. Cop de destral a la moral blanc-i-blava. El déjà vu tètric tornava a fer acte de presència. De nou, l’Espanyol anava a contracorrent i sense cap mena de reacció. El Leganés controlava el partit a pler i sense cap tipus de reacció d’un Espanyol que no arribava a l’àrea de Cuéllar. La tragèdia encara hauria pogut ser pitjor, però En-Nesyri va ser benèvol i va fallar un mà a mà davant Diego López xutant la pilota a l’exterior de la xarxa. L’Espanyol seguia amb vida però desesperat. Granero representava la imatge de la impotència recriminant una acció al col·legiat i veia la groga per protestar.

La segona part va tornar a ser una bufetada de realitat a l’estómac. Kevin Rodrigues feia una pared amb Braithwaite per trencar la defensa blanc-i-blava i assistir per En-Nesyri, que afusellava Diego López per fer el segon i ensorrar tota mena d’esperança dels catalans per puntuar.

El futur de Machín

Duel liquidat. Pablo Machín es mirava l’escena amb els braços plegats des de la banda. Aspecte hieràtic del tècnic de Sòria, que està vivint les últimes hores a la banqueta. Machín no ha estat el revulsiu esperat. En deu partit de lliga, només ha sumat 5 punts de 30 possibles. Un pobre bagatge que ha ensorrat, encara més, en zona de descens l’Espanyol, que acabarà l’any com a cuer destacat de primera. Un camí diferent del fet pel Leganés, desnonat fa un mes i que ara està a tocar de sortir de la zona de descens. El mexicà ha sumat 8 punts dels darrers 18.

Les properes hores seran decisives per esbrinar si s’executa l’acomiadament del tècnic, però és evident que l’Espanyol, com fa deu any quan es va fitxar Mauricio Pochettino, s’encamina cap a una temporada amb tres entrenadors per busca el que ara és una miracle: seguir en primera. Fa deu anys, Pochettino va aconseguir un miracle esportiu amb nou victòries i un empat en les últimes jornades.

L’única cosa que podria salvar Machín és la necessitat de fer fitxatges. Un mercat d’hivern a la desesperada per millorar, de manera radical, la qualitat de la plantilla i dotar de més arguments futbolístics una plantilla que, ara mateix, està tocada de mort i rodola, sense fre, cap al descens de primera. Ahir era el dia per canviar el rumb i la resposta ha estat una nova derrota. Dolorosa i tètrica. Un equip sense rumb que fa tard i ara no estem parlant de trens sinó de la realitat: guanyar partits i dels últims deu només ha sortit victoriós en un. Horror.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.